lunes, 3 de enero de 2011
Pensat i fet la nit de cap d'any, anana a convertirse en la nit de
I seguint amb aqués nou proposit o desproposit, el dia de dia de cap d'any al despertar vaig dir i si revisquerem el que ya vam fer fa uns anys i
Des de la primera vegada que hi vaig anar, allà per els anys 70, que aquesta plaça em va fer sertir algo especial, hi ho ha fet cada vegada que la he visitada, per això torne i retorne, i sempre deixe algo pendent, per a tindre una excusa per a tornar.
Sentir les campanades del Campanile, de l'Orlogio, pasar junt el pont dels Sospiri, i com no un passeig en Gondola, per els estrets canals, per el gran canal, junt a la persona estimada.
Si, com dien a Casablanca, sempre ens quedarà París, pero a mi també sempre em quedara Venezia.
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario