Visites
jueves, 30 de junio de 2011
10:33 | 
Publicadas por
The blue windmill
Mirant les fotografies del que està passant a Grècia,
o més concretament a Atenes, pense que també
podria passar a qualssevol altre país. De fet ja ha passat fa temps a Argentina
i altres països de sud-america.
Molts podran pensar, i de fet ho fan, que es mala
gent, jovenalla en poca gana de feina, de compromís social, anti-sistema, que
protesta per tot i que sols vol desfer, destrossar, arruïnar a una nació, però
res més lluny de la realitat.
Si es fixeu amb les fotos veureu joves i grans,
dones i homes, grossos i flacs, fins i tot un pope (rector), es a dir a
ciutadans de totes les condicions, veureu al poble.
I tot això perquè? Per que estan farts, farts de
ser sempre ells els que paguen els plats trencats.
No el 
miracle, no va ser Aznar, ni ho es Zapatero,
ni ho serà Rajoy, el miracle el farem tots i cadascun de nosaltres, treballant
o patint fam, callats o cridant.
miracle, no va ser Aznar, ni ho es Zapatero,
ni ho serà Rajoy, el miracle el farem tots i cadascun de nosaltres, treballant
o patint fam, callats o cridant.
No es d’extranyar que davant dels moviments
populars actuals, algun polític diga que no permetran que acaben amb el sistema
parlamentari, és clar, de que viuria
ell? Ells s’omplin la boca parlant de la societat, del poble, però el que
realment fan es intentar assegurar-se un
bon sou. Els demés si estan contents millor, sinó que callen o els faren
callar, i quan les coses vagen bé ens diran que el miracle son ells.
Per això veient el que han fet i fan amb els dinersde tots, amb l’esforç de tots, no és d’estranyar que passe el que està passat a Grècia, per que
és el que pot passar a Portugal, Irlanda, Espanya i altres llocs.
Ningú vols carregar-se la democràcia, malgrat que
te els seus defectes, es el millor sistema de govern conegut, volen que
funcione, volen carregar-se a la panda de politics ineptes que per tot arreu
ens han portat on estem.
Estem farts de treballar( quan es pot) i de les
retallades, retallades de sous, de drets, d’ajudes, d’educació, de sanitat, de
... tot.
No, els que criden i lluiten no son mala gent, sols
indignats, sols cabrejats, i amb raó. Ells son i seran el miracle.
martes, 14 de junio de 2011
22:31 |
Publicadas por
The blue windmill
He de reconèixer que quan el 15 M vaig sentir les noticies
parlant del l’acampada a la plaça de la Porta del Sol, i després a altres places, el
primer que vaig pensar era que seria o algun grup antisistema que trencaria quatre faroles, alguns bancs,
etc. I se’n anirien cap a casa. Sinó era un grup manipulat per alguns interessos
electorals, no podia endevinar quins, donat
les dates en que estàvem, i que complit l’objectiu de fer la propaganda
proposta també abandonaria ràpidament.
Rés més lluny del que ha passat.
Quan després del primer intent de desallotjament la
gent va tornar, i quan les acampades anaven escampant-se per tot arreu és quan
vaig començar a interessar-me i a seguir el moviment. Fins i tot m’he acostat
algun moment a la plaça del 15 de Maig, com ací li diuen a la plaça de l’ajuntament.
És més, el twiter ferramenta que fins eixe moment pràcticament no hi havia usat
va ser el mitjà per el que he anat seguint este moviment y tot el que comporta,
així com les propostes que han anat fent-se i aprovant-se .
Con he dit altres vegades este molí que ja porta
donades moltes voltes, i ja fa quasi 50
anys va conèixer aquell famós maig del
68 nascut a Paris, i ací molt apagat per el regim franquista, i li vaig trobar
més ressemblança amb aquell ja antic moviment, que el que s’ha produït darrerament
al món àrab, que anomenem de
Alguna vegada, la ultima no fa molt, he dit per ací que
esta societat i sobretot la jovenalla estava adormida, que passant el que està
passant últimament no podia entendre com la gent estava tan callada, però per
sort sembla que vulga despertar. Algú em
podrà dir que els que han estat i estan
en este moviment son una minoria que no representa un percentatge significant
dintre de la societat, és veritat, però també ho eren els del maig del 68, i no
hi ha cap dubte de que mols dels canvis socials que hi va haver després va ser
degut a ells.
Al menys servirà per a que aquells que manen sàpiguen
que no estem contents, que sí, que tenen molts vots, però no estem contents amb
ells.
Un altra cosa per la que li trobe ressemblança amb
aquell moviment és per les propostes que
fan, m’agraden, com m’agradaven
aquelles, per que sempre he cregut en
Ara quan el moviment del 15 M comença a plegar veles,
per expandir-se diuen, es quan veurem si realment és un moviment, o simplement
a sigut un somni.
La primera prova serà el proper diumenge 19 J, després
vindrà l’estiu, si després la gent continua movent-se, alguna cosa haurà
canviat en la societat, i de segur que
encara que ho dissimulen, encara que amaguen les veritats, encara que envien a
la policia per a fer callar a la gent, encara que es tapen les orelles per no
sentir-nos, sabran que de veres no estem contens amb ells, amb el que fan, en
com ens tracten, encara que semble que no, encara que no ens escolten, ells ens
senten, i sabran que no estem dormits
que sols ho pareixem, però que alguna esperança te esta societat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)