LE MOULIN BLEU: DEL 15 M AL 19 J
BENVINGUTS * WELCOME * BENVINGUTS * BIENVENIDOS BENVINGUTS * BIENVENUES * BENVINGUTS * BIENVENIDOS

Visites

Con tecnología de Blogger.
martes, 14 de junio de 2011

He de reconèixer que quan el 15 M vaig sentir les noticies parlant del l’acampada a la plaça de la Porta del Sol, i després a altres places, el primer que vaig pensar era que seria o algun grup antisistema  que trencaria quatre faroles, alguns bancs, etc. I se’n anirien cap a casa. Sinó era un grup manipulat per alguns interessos electorals, no podia endevinar quins, donat  les dates en que estàvem, i que complit l’objectiu de fer la propaganda proposta també abandonaria ràpidament.  

Rés més lluny del que ha passat.

Quan després del primer intent de desallotjament la gent va tornar, i quan les acampades anaven escampant-se per tot arreu és quan vaig començar a interessar-me i a seguir el moviment. Fins i tot m’he acostat algun moment a la plaça del 15 de Maig, com ací li diuen a la plaça de l’ajuntament. És més, el twiter ferramenta que fins eixe moment pràcticament no hi havia usat va ser el mitjà per el que he anat seguint este moviment y tot el que comporta, així com les propostes que han anat fent-se i aprovant-se .

Con he dit altres vegades este molí que ja porta donades moltes voltes,  i ja fa quasi 50 anys  va conèixer aquell famós maig del 68 nascut a Paris, i ací molt apagat per el regim franquista, i li vaig trobar més ressemblança amb aquell ja antic moviment, que el que s’ha produït darrerament al món àrab, que  anomenem de la Plaça Tahir .

Alguna vegada, la ultima no fa molt, he dit per ací que esta societat i sobretot la jovenalla estava adormida, que passant el que està passant últimament no podia entendre com la gent estava tan callada, però per sort sembla que vulga  despertar. Algú em podrà dir que els que han estat  i estan en este moviment son una minoria que no representa un percentatge significant dintre de la societat, és veritat, però també ho eren els del maig del 68, i no hi ha cap dubte de que mols dels canvis socials que hi va haver després va ser degut a ells.

Al menys servirà per a que aquells que manen sàpiguen que no estem contents, que sí, que tenen molts vots, però no estem contents amb ells.

Un altra cosa per la que li trobe ressemblança amb aquell moviment  és per les propostes que fan,  m’agraden, com m’agradaven aquelles, per que sempre he cregut en la Utopia, i moltes per no dir totes les propostes que estan fent-se son utòpiques, però ja ho deien també  al 68, “sigues realista, demana el impossible”, perquè sols volent aconseguir l’impossible podrem avançar.

Ara quan el moviment del 15 M comença a plegar veles, per expandir-se diuen, es quan veurem si realment és un moviment, o simplement a sigut  un somni.


La primera prova serà el proper diumenge 19 J, després vindrà l’estiu, si després la gent continua movent-se, alguna cosa haurà canviat  en la societat, i de segur que encara que ho dissimulen, encara que amaguen les veritats, encara que envien a la policia per a fer callar a la gent, encara que es tapen les orelles per no sentir-nos, sabran que de veres no estem contens amb ells, amb el que fan, en com ens tracten, encara que semble que no, encara que no ens escolten, ells ens senten, i  sabran que no estem dormits que sols ho pareixem, però que alguna esperança te esta societat.




0 comentarios: