Visites
martes, 3 de mayo de 2011
17:52 | 
Publicadas por
The blue windmill
Hui he quedat sorprès al llegir que el nom en clau de Osama Bin Laden a la operació que a conduit a la seva mort era el de “Gerónimo”, perquè de seguida han vingut al meu record moltes de les pel·lícules que aleshores diem de “indios y vaqueros” (hui western) on ens presentaven a un “Gerònimo” sanguinari que atacava als pobres soldats, que naturalment sempre acabaven guanyant, però que mai ens contaven la veritat, mai ens deien que va ser un cap apatxe, l’últim i que va lluitar per la seva terra, per a que el seu poble poguera viure lliure en la seva terra i no desterrat a una reserva com si d’animals parlarem, hui per sort coneixem la vida real de Geronimo, prou diferent de la que ens contaven les sempre patriòtiques pel·lícules americanes.
No sé si al posar-li “Gerònimo” a Bin Laden el que volien els americans era que també este fora l’últim “Gran Jefe Taliban”, o es que hi ha altres ressemblances, jo no en conec, y no seré jo qui defense l’actuació i la manera de lluitar de Osama, però tampoc ho faré de la manera d’actuar dels americans.
Per a mi la vida d’una persona esta per sobra de tot, no m’agraden les guerres perquè es perden vides, i les revolucions moltes vegades necessàries acaben arrossegant la vida de molts innocents i d’altres que tampoc volien posar la seua vida en perill. Els actes terroristes dels talibans estan molt lluny de ser actes revolucionaris, son sols això actes terroristes com molts altres, i de vegades la venjança per més que la vulguem vestir de justícia nio és més que un altre acte terrorista.
Gerònimo, l’apatxe, va patir la mort de la dona i fills a mans del exèrcit americà, desprès va lluitar amb els seus i al final es vá entregar i va estar jutjat, i condemnat. Gerónimo Bin Laden, sols ha estat ajusticiat, perquè per molt que ens vulguen fer creure la ordre segur que era “ muerto, nunca vivo”, i un país, o uns països, que sempre estan parlant de justícia tenien que haver-lo fet presoner, jutjat, i condemnat o no. I això que en altres moments va ser un dels seus amics, un soci, un col·laborador.
Abans jo sempre em posava al costat dels “Indios”, hui no em puc posar al costat del Talibàn, però tampoc m’alegre de la forma en que ha mort.
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario