LE MOULIN BLEU

No era la meua intenció recordar esta data, però com tots els mitjans de comunicació ho fan, em venen al cap algunes idees que vull compartir.

Els astres o els humans han volgut que coincidira esta data amb tot el moviment al mon arab, i si bé hui tots, o quasi tots ens felicitem per la valentia de les gents que surten al carrer a estos països, i els animem a continuar la seus lluita, tenim que reconeixer que nosaltres ens vam quedar dins de casa, asustats, esperant a veure que passava, i no vam eixir al carrer fins uns dies despres quan tot ja estava clar.

També estoltem als nostres politics donar classes de democràcia per a tots, i tinc que dir, que m'arvegonyeix veure les imatges amb tots els nostres representants amagats baix l'escó. Sols trés van defendre la seva dignitat i la nostra, Suarez, Gutierrez Mellado i Carrillo.

També em fá riure escoltar als periodistes allí presents parlar de les cares que feien els colpistes, tenint en compter que també ells estaven tirats per terra sense alçar el cap.

Son idees i records que em venen al cap hui, jo he de reconeixer que estava asustat, i sols em vaig ocupar de protegir o buscar protecció per a els meus.

Per tot això, jo que m'alegre de qualsevol moviment que faça una persona o un país cap a la democràcia, no puc donar lliçons a ningú del que tenen que fer, jo no soc un bon exemple, sols puc desitjar-los sort, ells son valents.