Visites
martes, 15 de febrero de 2011
16:46 | 
Publicadas por
The blue windmill
Ja està, sembla que ja està tot clar i Egipte ja està en el camí de la democràcia, de mans del militars que eren els que van donar suport al enderrocat president els últims 30 anys, estrany canvi, però si ho fan... mes val tard que mai, que Osiris, Isis i Horus els protegeixin i els guiïn per el bon camí.
I es que al voltat de tot això passes coses rares, ara resulta que els anglesos, els seus bancs o institucions, estan investigant la fortuna de Mubarak; ara? Que potser la feta este últim més, o any? Amb 30 anys no han tingut temps de mirar si les comprés que feia i les inversions eren diners honrats, o furtats al poble. I em pregunte si esta investigació la farien si no haguera estat enderrocat.
Resulta que les autoritats dels països occidentals es preocupen molt d’investigar d’ón provenen els diners que els ciutadans posem al banc, amb lleis i normes antiblanqueig, per si fem tràfic d’armes, de drogues, extorsions, etc... però si provenen d’un Dictador, d’un empresari extorsionador, o d’alguna persona poderosa, sols s’investiga si son enderrocats, i no se a qui li tornaran eixos capitals.
Em pregunte si no seria millor ja que estem en estats “Gran Hermano” que controlaren i gual als grans que al menuts.
Si controlem als nostres governants, (No es deixen es clar), i es feren públics els resultats, sabriem que fan amb els nostres diners, y no caldria especular i es podrien callar moltes veus. De què van viure els Borbons a l’exili? D’el que treballaven, perquè d’Espanya no es van emportar rés... o si?
Fabra, a fet fortuna per que li toca la loteria, exemple de transparència.
Camps, sols té 900 € al banc, perquè es te que comprar molta roba.
Però estàvem a Egipte, al seu nou camí, i trobaran moltes pedres en ell, la primera sembla que ja la han vista, i eixa tenien que haver-la vista abans de començar. Si hi havia, parats, ara durant algun temps en tindran més, el turisme s’ha parat, i per tant, hotels, restaurants, vaixells, guies, cuiners, tenders, ... i tots els que menjaven d’ell, tindran que esperar, mesos, sinó anys, per a que torne al nivells que estava, i eixa pedra es dura i descoratjadora per a aquells que pensaven que enderrocat Mubarak, tot hi havia passat.
I tindran més pedres en al camí, els que pensaven que l’unic mal era el “rais” demanaran augments de sou, millor condicions... i no serà possible encara ( a nosaltres ens va passar), ...decepció.
I vindrà una continua carrera d’obstacles, possibles desviacions del camí, parades llargues, i segurament no arribaran mai al port on volien arribar, o arribats allí veuran que no era això el que ells volien. Molts em passat per el mateix.
A mi la pedra que més por en fa, és el paper d’els integristes, de les religions, si no separen la religió de la política, mal ho tenen. I ells tenen exemples en la seua història, els grans sacerdots van acabar amb l’esplendor dels faraons, i en països veïns...
De totes maneres son ells els que tenen que fer toca fer el seu camí, que els vaja bé.
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario