Visites
martes, 1 de febrero de 2011
12:05 | 
Publicadas por
The blue windmill
El molí fa anys que pega voltes, i en va pegar moltes en altres temps, quan en aquestes terres hi havia una dictadura, i va intentar posar el seu granet de sorra, per a que les coses canviaren. Però tinc que reconèixer que poc vam fer els de dins, i poc van ajudar els de fora, perquè el dictador es va morir al llit, i segurament encara estaria al seu lloc si fora viu, perquè vulguem o no tenim al seu successor i pareix que les coses continuaran com estan.
Si per aquells temps, també el molí opinava que feia falta una revolució que ens portara a la democràcia, somiava en una societat mes igual, lliure, on cada persona pogués pensar el que volguera, dir el que pensava, fer i actuar lliurement, i fora respectat per els altres i respectara a tothom. Per això hui al veure la nostra no puc dir que és el que jo volia, ni estem on volia arribar, segurament era jove i utòpic...
Anys després, quan les aspes han estat mogudes per molts vents, i malgrat que segueix creient en la necessitat de moltes revolucions, en fan molta por , i en fan por perquè no mai sabem on arribaran. Tal vegada la ultima gran revolució feta en aquest mon va ser per a tirar fora un “rei” autocràtic i poc demòcrata que tenia al poble un “poc oblidat”, em referisc al Sha de Persia, i si mirem hui el resultat de la revolució, la situació actual de Iran, no sé si el poble iranià i el mon han guanyat molt.
També com dia abans, la democràcia de vegades resulta ser un altra cosa de la que esperàvem. Hui, quan per els mitjans de comunicació veiem, escoltem, o llegim el que diuen els nostres politics, i els intocables tertulians, aquest molí dubta molt que aquesta siga la democràcia somiada, perquè insultar, ofendre, no és democràcia. I molts del que hui fan això emparant-se en la llibertat que dóna la democràcia, fàcilment si un dia ells pogueren no deixarien al altres gaudir d’eixa llibertat. Deu ser un dels errors de la democràcia, que és per a tots inclòs els antidemocràtics.
Per tot això és per el que em fa por el que esta passant en aquests països, no perquè estiga contra les revolucions i la democràcia, sinó perquè no sé quin serà el resultat final, i si els països autoanomenats defensors i propagadors de la democràcia seran capaços d’acceptar els resultats i si eixos seran bons per al poble, que és a la fi el que deuria importar-nos.
I dic això, perquè tenim exemples no molt llunyans, el famós “trio” volia enderrocar un dictador i posar una democràcia al Irak, i tots sabem quin ha sigut el resultat i com el canvi a segut pitjor per a el poble iraquià. També Algèria viu en un continu estat d’excepció des que fa una vintena d’anys el partit islamista FIS, guanyara la primera volta de les eleccions. També a Palestina, les eleccions van donar la majoria a Hamas, però això no ha fet canviar al president, y Hamas mai ha sigut reconegut pes els Estats Units, ni per altres països occidentals, que l’han declarada organització terrorista.
Per això, vist el que ha passat en altres llocs, no tinc tant clar com ho té tanta gent “sabuda” dels mitjans de comunicació, politics, etc . que el camí pres per aquets països els porte al bon port.
Però no tinc més remei que reconèixer dues coses, la primera que si bé la democràcia no és el regim perfecte, si que és el millor que existeix, i la segona, que tothom te dret a equivocar-se, i aquets països també. Sols que si s’equivoquen, esperem que tinguen forces per a rectificar.
Etiquetas:
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario