Visites
martes, 8 de febrero de 2011
17:11 | 
Publicadas por
The blue windmill
Tots ells i elles havien vingut per a dir-li adéu.
Tots els seus amics i enemics estaven allí.
Tots parlaven entre ells, fent roglets, els uns coses bones, altres criticant-lo, uns altres el magnificaven, els de més allà el denostaven, però tots parlaven d’ell, del que havia fet, i del que no, de veritats i de mentires, de coses d’ell.
Uns estaven tristos, altres més o menys indiferents, hi havia qui somr
eia. Canviaven d’un rogle a un altre continuant les converses.
eia. Canviaven d’un rogle a un altre continuant les converses. Tots ells i elles, amics i enemics parlaven fluixet, gairebé murmurant, malgrat que estaven segurs que ningú els escoltava.
Però no era així.
Ell estava escoltant-ho tot, escoltava el que deia cada un, des de dins del taüt prenia nota en la seua ment del que cada un deia.
No estava mort... o potser sí?
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
1 comentarios:
Seria interesant poder escoltar lo que realment pensen de tu les persones del voltant o les mes vollgudes, tal vegada descobririem cosses que ens sorprendrien... i que ens farien obrir els ulls.
Publicar un comentario