Visites
jueves, 3 de febrero de 2011
21:01 | 
Publicadas por
The blue windmill
La veritat es que no sé perquè m’han vingut al cap tot de repent els politics, perquè ella parlava de cinema i no de circ, encara que igual tot es un espectacle.
Aquets dies, ho tinc que reconèixer, estic més pendent per tot el que està passant a Tunísia, Egipte, i demés països, del magreb, del pròxim orient, o com vulguen dir-los.
Deia el molí l’altre dia que no sabia perquè el que passava estava passant ara i no fa vint, deu, un any, o l’any pròxim, i tampoc sé si ha estat una cosa del poble sorgida espontàniament, o dirigida d’alguna manera per algú, o per alguns interessos, i per tant per algun polític. Cosa que no seria d’estranyar.
Ara resulta, que els politics “occidentals” tenen pressa de que tots eixos països siguen democràtics, i demanen que es facen canvis ja i ràpidament, i han estat callats fins ara, és que tan llestos que son no sabien el que estava passant a eixos països?, potser no saben el que està passant en altres llocs on el poble esta igualment reprimit i explotat. Potser no han estat els seus països, i tal vegada ells mateixos els que han participat en eixa repressió?, o han mirat cap un altre lloc per a no veure-la. Ells que estan tan bé informats, amb tots els seus serveis d’intel·ligència, de veritat no saben el que passa en realitat, i s’assabenten per la premsa?
Però no tenim rés a fer, son així, ells, els d’abans i els que vindran, sempre posant-se al costat del que més es convé i al moment que és convé, ballant d’un costat al altre, per tal de eixir airosos, per tal de continuar. I si entre tant et trepitgen no passa rés, el dia que els faces falta, vindran i tornaran a ballar, i diran que no ho sabien, o que van ser uns altres, o que les coses han canviat, o que és que ara ja saben ballar...
Si, no sé perquè l’article de la Coixet , em va fer pensar amb els politics..., i em fa pensar que s’acosta una època en la que els veurem a tots ballar, als que estan morts, als que estan vius, als que es moriran i als que ressuscitaran, tots voldran que ballem amb ells, ens diran que som els millors, que ens estimen... però acabat el ball, s’oblidaran de nosaltres, com sempre... fins que de nou necessiten ballar...per això no es d’estranyar que al igual que la gent ha deixat d’anar al cine, deixem als politics de banda.
Larticle d'Isabel Coixet acabava aixì: " Encara que faça mal. Encara que et posen a parir. Encara que done vertigen. Perquè encara que el cinema haja mort, els cienastes seguirem ballant. Ës l’únic favor que podem oferir als espectadors. Tant de bo encara estiguen disposats a ballar amb nosaltres.”
Això deu ser el que pensen els politics: "Encara que faça mal. Encara que et posen a parir. Encara que done vertigen. Perquè encara que la politica haja mort, els politics seguirem ballant. És l’únic favor que podem oferir als ciutadans. Tant de bo encara estiguen disposats a ballar amb nosaltres.”
I tant que estem...malgrat tot, ballem.
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario