Visites
domingo, 13 de febrero de 2011
12:39 | 
Publicadas por
The blue windmill
Veniu al mar.
Prepareu-vos per caminar de cara al vent,
prepareu-vos per escoltar el que diu el cargol de mar,
parpelles per tancar la foscor,
ulls per comptar les partícules de pols de les estrelles,
mans dolces per eixugar les llàgrimes.
Prepareu-vos des de fons del cor.
I sigueu feliços.
Prepareu-vos per a escoltar el que diu el cargol de mar. Jo diria prepareu-vos per a escoltar, escoltar el que passa al nostre voltant, escoltar el que diuen les persones que ens estimen, i les que ens odien, escoltar els sons que ens porta en vent, la musica, el soroll de l’aigua dels rius i de la pluja, el que diuen les fulles dels arbres que meneja el vent, escoltar... no es fàcil, perquè no estem preparats, ni tenim temps d’escoltar, ni... volem escoltar.
Mans dolces per a eixugar les llàgrimes de la gent que estimem, dels que volent o sense voler em fet plorar, o han fet plorar. Mans dolces per a fer carícies, per a sentir el calor dels altres, per a sentir-se a prop dels altres, mans per a ajudar, per a agarrar la mà, per a lluitar, preparem les mans...
Prepareu-vos per caminar de cara al vent,
prepareu-vos per escoltar el que diu el cargol de mar,
parpelles per tancar la foscor,
ulls per comptar les partícules de pols de les estrelles,
mans dolces per eixugar les llàgrimes.
Prepareu-vos des de fons del cor.
I sigueu feliços.
Va ser en un reportatge a la televisió, sonava una cançó japonesa, i els subtítols traduïen la lletra que acompanyava a una musica serena.
No recorde les imatges que acompanyaven, perquè la mirada va anar directe a seguir la lletra de la cançó. De tan en tan em venen a la memòria eixes paraules, pense en elles, i cada vegada m’agraden més.
No sé si al recordar-les ho faig tal com eren, però és així com les recorde i així com m’agraden.Venim al mon, estem al mon, a que hem vingut? Per a què estem ací? Per a que ens preparem? Per a que ens han preparat? Que ens han ensenyat?
Supose que cada persona contestaria de manera diferent a estes preguntes, perquè cadascú ens em pres la vida de manera diferent, i amb una finalitat diferent.
Prepareu-vos per a caminar cara al vent. Si també ho deia Raimon en la seua cançó, “la vida ens dona penes i el nàixer es un gran plor”; però és més, i si estem preparats per a caminar cara al vent, podrem superar les penes i que el plor siga un clam a la alegria.
Prepareu-vos per a escoltar el que diu el cargol de mar. Jo diria prepareu-vos per a escoltar, escoltar el que passa al nostre voltant, escoltar el que diuen les persones que ens estimen, i les que ens odien, escoltar els sons que ens porta en vent, la musica, el soroll de l’aigua dels rius i de la pluja, el que diuen les fulles dels arbres que meneja el vent, escoltar... no es fàcil, perquè no estem preparats, ni tenim temps d’escoltar, ni... volem escoltar.
Parpelles per a tancar la foscor. I és que les parpelles no estan sols per a tancar els ulls, no estan sols per a fugir de veure el que no ens agrada, el que ens molesta, les parpelles també són per a eixir de la foscor, obrir els ulls a la llum, als demés, a la realitat que ens envolta, i amb la que somiem.... ulls per a comptar les partícules de pols de les estrelles, per a contar tot allò minúscul però bonic que conforma el nostre dia a dia.
Mans dolces per a eixugar les llàgrimes de la gent que estimem, dels que volent o sense voler em fet plorar, o han fet plorar. Mans dolces per a fer carícies, per a sentir el calor dels altres, per a sentir-se a prop dels altres, mans per a ajudar, per a agarrar la mà, per a lluitar, preparem les mans...
Prepareu-vos des del fons del cor. Prepareu-vos de tot cor amb gana, convençuts del que feu, del que voleu, de per a que lluiteu, però amb el cor a la mà, sense mentires; prepareu-vos per a caminar recte, sense amagatalls, prepareu-vos.
I tot això, per a que?
Per a què tota eixa preparació?
Per a estar ací.
I per a que estem ací? Em sembla recordar que preguntava la cançó. I la contestació era curta, fàcil, senzilla.
Hem vingut a ser feliços.
Prepareu-vos per a ser feliços.
I sigueu feliços.
Etiquetas:
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
4 comentarios:
EXTRAORDINARI
Ser felices, una recomendación apoteosica-
Estar siempre contentos en el Señor-
Amar y ser amados-
Al fin de todo para esto hemos venido, para después de que todo sea el ocaso de los tiempos
seamos todos uno, miembros en nuestra fe cristiana
refugiados en el manto amoroso, la morada de Dios-
La verdad es que no tenia ninguna intención religiosa, y menos aun cristiana, no veo ningún ejemplo en esa iglesia, pero mi ideología me impide ocultar una opinión siempre que sea respetuosa. Lo que no hagamos los humanos no vendrá nadie ha hacerlo. El refugio nos lo tenemos que dar nosotros, no hay mantos protectores divinos, eso es solo la ilusión de unos y la conveniencia de otros.
Tristeza, ojos saben llorar, una vez me dijeron que mis ojos no estaban hechos para llorar. pobres ilusos, cuando se ama, que sabe nadie, lo que puede hacer una persona, por tal de que esa persona, la hubiese amado aunque fuera un pequeño ápice de su suspirar, que damagogia, pensar, que ésto no es así, cuando en los ojos en donde se vislumbra la máxima expresión del amor, y del odio, cuando alguien ama segura estoy que el ser amado se da cuenta antes, incluso del que después lloro por ti, y sabes que esas lágrimas son verdaderas, aunque no lo quieras admitir, sí en el fondo de tu alma, tú ya lo sabias.
Publicar un comentario